Repensant i repassant sobre l’obra de Francisca Blázquez
            

L’obra recent de Francisca Blázquez, pel que conec, acentúa, obra rera obra, la fugacitat del temps i la precarietat de la materia. L’eternitat posible i saborajable no és més que un fugaç instant de llum. I copçar-la no és pas a l’abast de molts. I fixar-la en algun espai és encara un bé més escas i amagat... Una verdadera ‘rara avis’.

Kirkegaard apuntava a l’instant i Goethe a la llum en aquest intent desesperat per trobar el repòs i atrapar la belleza. Intent que obliga, sempre sempre, a qualsevol creador, a seguir l’indefugible condemna dels deus, deambulant perdut i fracassat, una i altre vegada, entre els temps que s’escapen i la materia que s’esmuny.

Repensant i repassant l’obra de Francisca Blázquez, la que conèc, he anat a parar a unes arides reflexions sobre la creació, sobre mi mateix, sobre la meva obra. El seu, és un treball subtil, d’una mística laica, d’una espiritualitat transparent, d’un entrecreuament de res amb no res i tot plegat, vessant torrentades de llum, per camins i traçats molt precissos. 

Nítids, únics.




        

Jaume Rodri

Escultor

Cardedeu . Febrer 2005